LA RÀTZIA D’AL-MANSUR

En l’època en que es va construir el Castell de Balsareny, eren temps de permanents incursions sarranes dins el que es coneix com a Marca Hispànica. Aquestes incursions es coneixen amb el nom de ràtzies, que consistien en un atac sorpresa per saquejar i destruir el territori sense quedar-s’hi. L’any 999 el cabdill cordovès Al-Mansur va atacar el Bages, arrasant Manresa i destruint una antiga torre de fusta situada en l’actual terme de Castellnou de Bages. Dos anys després Guifré de Balsareny va fer construir una torre cilíndrica, ara ja de pedra. Que actualment es coneix com a torre de Castellnou. En aquest atac els habitants dels masos del terme de Balsareny es devien refugiar al Castell o es devien amagar als boscos, però tot i això no consta que el Castell de Balsareny sofrís cap dany en aquesta incursió.

Cabdill àrab

Al-Mansur

RUTA DE LES COLÒNIES

Rètol ruta de les Colònies

Aquesta ruta segueix totes les colònies tèxtils del Llobregat que trobem des de Cal Rosal fins a Balsareny seguint les comarques del Berguedà i del Bages.
D’aquesta ruta explicaré solament des de que entre el terme de Balsareny fins la seva finalització a la plaça del rector Roc Garcia. Entrarem al terme de Balsareny procedents de la C-16 arribarem a la colònia Soldevila procedents de Cal Forcada.

L’origen de la colònia Soldevila ens porta a Josep Soldevila Casas, fill de Pere Soldevila, per a construir-hi, primer, una fàbrica de filats i teixits de cotó que aprofités l’aigua del riu com a font d’energia i, seguidament, un conjunt d’habitatges per encabir els treballadors de la fàbrica.
La fàbrica es començà a construir l’any 1894 i es posà en funcionament el 1897. Dos anys després, el 1899, ja foren construïts els primers pisos pels obrers.
Ben aviat s’alçaren nous habitatges i, a la vegada, diferents serveis i equipaments per a ús de les famílies de la colònia. L’any 1910 acabaren les obres de construcció dels pisos del carrer Vell que arribaven fins al cafè-teatre, que era el centre de lleure i esbarjo de la gent de la colònia. El 1922 s’estrenaren la resta d’habitatges del carrer Vell i els pisos del carrer Nou. En total, 74 habitatges on vivia la gent de la colònia; majoritàriament famílies nombroses que treballaven, tots plegats i des de ben petits, a la fàbrica.
El conjunt urbanístic de la colònia fou construït molt a prop de l’església romànica de Sant Esteve (del segle XII), motiu pel qual la colònia Soldevila també ha estat coneguda com a Sant Esteve o colònia de Sant Esteve. En el conjunt de la colònia, l’any 1930, ja hi vivien 400 persones. En aquells moments Balsareny, incloent-hi les colònies que formen part del seu terme, era la quarta població, en nombre d’habitants, del Bages, darrere de Manresa, Sallent i Cardona.
Després de la Guerra Civil i els anys més durs de la postguerra la colònia seguí creixent. L’any 1950 a la fàbrica de la colònia hi treballaven 650 persones.
Aquesta situació de plena ocupació dels pisos de la colònia es mantingué fins la dècada dels seixanta, quan es feren palpables els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Fou també durant els anys cinquanta i seixanta quan la vida cultural de la colònia prengué més embranzida: el 1948 aparegué l’esbart dansaire Sant Esteve i es començaren a escenificar els Pastorets. L’any 1963 aparegué la coral Sant Esteve.
L’any 1960, el 80% de la població activa de Balsareny encara treballava en el sector tèxtil. A partir d’aquest moment, aquest percentatge s’anà reduint. L’any 1966 tancaren les fàbriques del Molí i Vilafruns i les que seguiren funcionant anaren patint constants episodis de crisi i reduccions de personal. L’any 1983, a la colònia Soldevila ja només hi treballaven unes 150 persones. Finalment la fàbrica tancà l’any 1993.
A continuació, passem vora l’església de Sant Esteve, un camí ens torna a acostar al riu. Seguim riu avall per un corriol fins a la resclosa de la Rabeia, travessem el canal per la mateixa resclosa i seguim per l’altra banda.
La Rabeia és una de les quatre colònies tèxtils que es construïren dins el terme municipal de Balsareny durant les últimes dècades del segle XIX. Els orígens d’aquesta colònia els hem d’anar a buscar a l’any 1868, quan Jaume Vila i Soldevila demanà permís al Govern Civil per aprofitar un salt d’aigua situat als voltants de Balsareny. La seva intenció era utilitzar aquesta possible font d’energia per tal de posar en funcionament una fàbrica de filats i de teixits. L’any 1872 el mateix Jaume Vila comprà uns terrenys, al nord del castell de Balsareny i a prop del salt d’aigua, per edificar-hi la fàbrica. Aquestes terres les comprà a Jaume Rabeya i Casaldàliga, propietari del mas Rabeia, documentat des del 1368 i que acabà donant nom a la colònia.
La fàbrica, adquirida per Jaume Soldevila, es posà en funcionament l’any 1880. Seguidament es construïren un conjunt de serveis i equipaments que caracteritzen el model de la colònia industrial. Els propietaris feren construir l’anomenada torre de l’amo, el pis del director, espais de lleure com el cafè i la sala de ball, serveis com la botiga i els habitatges pels treballadors, els primers dels quals donaren forma als carrers del Tap i la Placeta, que actualment ja no existeixen.
Amb aquests serveis i equipaments, les famílies que vivien i treballaven a la Rabeia tenien tot allò indispensable per viure: menjar, habitatge, feina i, fins i tot, alguna possibilitat d’oci o lleure. Però per poder-hi viure calia treballar molt. A principis del segle XX la jornada laboral encara era de dotze hores, sis dies a la setmana. Hi havia dos torns de treball, de 6 a 6. La fàbrica només parava els diumenges. Les condicions laborals, per tant, eren dures. Però aquesta colònia, com totes les del Llobregat, aviat s’omplí de gent. Molta gent, des de les últimes dècades del segle XIX fins els anys seixanta del segle XX, optà per viure i treballar a les colònies.
Molts berguedans, bagencs, osonencs i habitants d’altres comarques interiors de Catalunya anaren a viure a les colònies perquè aquesta era la millor opció de vida, o la menys dolenta, que podien escollir. La majoria de les famílies que arribaren a les colònies del Llobregat per viure-hi i treballar-hi provenien del camp. Eren gent de pagès. I deixaren el món rural perquè al camp, si no eres propietari o masover de bones i àmplies terres, la vida era molt difícil. Molta gent, amb l’aparició de les colònies, decidí que ja n’hi havia prou de viure al camp. Prou de quedar sense res si la collita era magra. Prou de veure passar, massa a prop, la misèria. Contra això aparegué una altra opció: viure a les colònies. A la colònia hi havia feina segura, lloc on viure i el plat a taula. Ara bé, a les colònies les condicions també eren dures. S’havia de treballar molt, fer-ho dins una fàbrica plena de perills i incomoditats i no es cobrava gaire.
Aquestes condicions de treball foren especialment dures els primers anys d’existència de les colònies, és a dir, els últims anys del segle XIX. Els obrers, per tal d’aconseguir millors condicions laborals i salarials, es mobilitzaren. Foren especialment destacables les vagues i moviments reivindicatius de la dècada dels vuitanta del segle XIX, mobilitzacions que culminaren amb les grans vagues de l’any 1890, quan moltes fàbriques del Llobregat quedaren aturades perquè els obrers se sumaren a la vaga. Els propietaris, després d’acomiadar els obrers més reivindicatius, reaccionaren apostant per l’anomenat model social del paternalisme, una nova forma d’assegurar el control i l’ordre dins les colònies: es tractava de tenir més vigilats i controlats els obrers oferint-los més serveis i prestacions “a canvi” d’obediència, treball i ordre.
Des d’aquests inicis convulsos, la fàbrica de La Rabeia es va mantenir en funcionament fins l’any 1993. Més de cent anys de vida. Entremig, el creixement de la colònia, la Guerra Civil, els anys més durs de la postguerra, la recuperació econòmica dels anys cinquanta i seixanta i, finalment, la crisi del tèxtil i la decadència del model de vida de les colònies industrials.
A continuació, girem a la dreta a la pista rural i passem pel costat de la fàbrica. Una pista a mà esquerre ens torna a portar al costat del riu. Seguim fins a la Resclosa del Manresans, punt d’on surt la Ruta de la Sèquia de Manresa. Les dues rutes coincideixen uns metres fins que agafem una pista a mà dreta, anem guanyant alçada direcció Balsareny. Ens trobem amb l’antic traçat del
Ferrocarril i arribem a Balsareny. Pugem fins a la plaça de l’Església punt on conclou la ruta.

LA SÈQUIA

A mitjans del segle XIV Manresa va patir una greu sequera que va comportar una gran crisi econòmica, fins i tot fam i misèria. Per solucionar-ho els consellers van pensar en la construcció d’una sèquia que portés l’aigua del Llobregat fins la ciutat de Manresa. Amb el permis de Pere III es va encarregar l’obra, al enginyer Guillem Catà, que va decidir que el lloc propici per agafar l’aigua del Llobregat era al peu del castell de Balsareny, al que avui coneixem com a “resclosa dels manresans”.

Resclosa dels Manresans

Per desviar l’aigua i que baixés de Balsareny a Manresa, s’havia de fer un canal gairebé pla però amb un petit desnivell perquè l’aigua pogués anar cap avall. Guillem Catà va fer el recorregut de la sèquia amb 26,3 quilòmetres que aprofitava el desnivell natural del terreny, la diferència de nivell entre el inici de la sèquia i el final es de 10,6 metres.
La Sèquia de Manresa és va convertir en una de les obres d’enginyeria més importants fetes al Bages durant l’Edat Mitjana i es va convertir en una obra amb molta visió de futur.
La construcció a Balsareny va ser ràpida i ven aviat va tenir la conformitat de Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga, feudataris dels terrenys per on havia de passar la sèquia a Balsareny. Però la construcció es va aturar quan es va arribar al terme de Sallent perquè el senyor de Sallent era el bisbe de Vic i no n’aprovava la construcció dins del seu terme. Aquesta discussió va arribar fins al rei Pere III i el papa de Roma però el bisbe de Vic no es doblegava.

Finalment la ciutat de Manresa van tirar pel dret i van seguir construint la sèquia sense permís, i a continuació el bisbe va excomunicar la ciutat de Manresa. Aquest conflicte es va allargar 5 anys fins que segons la tradició, es va produir el miracle d’una “misteriosa llum” que va venir de Montserrat sobre Manresa per perdonar el pecat dels manresans i reprendre la construcció de la sèquia. Guerres, epidèmies, problemes econòmics, … van retardar la finalització de la Sèquia de Manresa que no va arribar a Manresa fins l’any 1383.
Abans, els propietaris dels terrenys per on passava la sèquia no tenien dret a fer-ne servir l’aigua, un problema important ja que si el sequier t’enxampava robant-ne eres sancionat amb multes econòmiques o fins i tot et tancaven a la presó. Fins que ja a finals del segle XVIII, el rector Roc Garcia de la Encina va intentar trobar la solució al problema adonant-se que la llei no prohibia explícitament fer ús de l’aigua sinó el fet de foradar-ne les parets. Per això va inventar la “cantimplora” o trompa que amb un sistema d’èmbol permetia xuclar l’aigua de la sèquia sense foradar-ne les parets. El sequier quan se’n va adonar va denunciar al rector. Després de molt temps de judici, el jutge va dictar sentència a favor de la ciutat de Manresa i el rector va ser obligat a pagar una forta multa.
Ja al segle XX la Junta de la Sèquia va arribar a un acord amb els propietaris dels horts perquè poguessin fer ús de l’aigua de la sèquia en unes hores determinades.
Actualment, la ruta de la Sèquia és un recorregut peatonal on no es permet la circulació de vehicles i motos (excepte vehicles autoritzats), molts trams de la sèquia estan coberts però es pot fer a peu, en bicicleta o a cavall i no té cap dificultat si el feu amb nens petits. En alguns trams el camí està molt a prop del canal i és per això que cal ser prudents i no acostar-se massa per no caure a dins. Podreu veure ànecs i d’altres animals aquàtics. Està prohibit encendre foc i cal respectar els conreus, i no es poden agafar plantes ni llençar escombraries.

Recorregut sèquia

L’EIX DEL LLOBREGAT

El camí comença a Berga i va baixant fins a Manresa passant per Balsareny. Era una important via de comunicació ja que servia per travessar tot l’interiror de Catalunya, de fet actualment seguint l’esquema del riu hi ha l’autovia que es coneix com a l’Eix. Que travessa el terme de nord a sud.
Es una de les primeres vies de comunicació de la Península ja que es remunta en els temps dels Romans i que comunicava el prepirineu amb Manresa, el centre de Catalunya. Va ser i serà una de les vies de comunicació del terme.

Camí de l'Eix del Llobregat

Camí de l’Eix del Llobregat

RUTA DELS MÀQUIS

Aquesta ruta comença al Santuari de Queralt a Berga (Berguedà). El camí segueix en tot moment direcció sud. El Primer tram enllaça amb Graugés un petit nucli, seguirem baixant fins a Casserres on seguirem un camí asfaltat fins a l’altura del port del Ral·lic i baixa passant per Puig-Reig i Navas fins vorejar pel costat oest Balsareny on a pocs metres del terme van matar a Caracremada, concretament a prop de la casa de pagès, la Creu del Perelló on el van agafar i el van matar els guardes, l’esperaven ja que s’avien que aniria a la casa a dormir o a agafar alguns aliments. Aquesta ruta segueix baixant fins arribar al terme de Santpedor, població que dona inici al pla de Bages.

La Creu del Perelló

Durant tot el recorregut de la ruta, podem trobar nombroses cases de pagès que col·laboraven amb els maquis com Cal Xic, Puigventós, Cal Magí, Cal Castellà,…

La ruta està perfectament senyalitzada i i podem trobar penells explicatius per ambientar-nos en la època de quan per aquelles contrades, encara i passaven els maquis. La podem fer a peu, amb bici o amb cotxe i a l’alçada de Castellnou i trobarem un museu on ens explicaran i veurem peces que duien els maquis en les seves travessies.

Com a anècdota, Caracremada per despistar als guardies civils es posava el taló de les sabates a la puntera per despistar i fer-los creure que anava  en direcció contraria.

CAMÍ RAL

“Qui sembra en camí ral perd lo gra i lo jornal” (Del refranyer popular)

Començarem la ruta de l’antic camí ral que anava de Balsareny a Gaia. Un camí ral és el nom que es donava als camins públics principals abans de l’existència de les carreteres.

Tenim dues opcions per accedir-hi.

La primera és sortint de Balsareny (camí per a vehicles) direcció a Navàs. Podem anar per la carretera actual fins la rotonda de sota el castell i agafar direcció al castell pujant per la pujada de St. Antoni, nom que prové de la capella que hi ha tot coronant la pujada.
O també podem accedir-hi, per dintre Balsareny des de l’Ajuntament (un camí més estret amb dificultat per a cotxes) pel carrer de la Creu, uns 50 metres desprès agafar el carrer del Castell i al primer trencant a mà dreta, la direcció a la riera del Mujal, que travessarem per la palanca i pujarem per el carrer de la costa del Castell. Al final del carrer agafarem el camí de la costa del Castell fins arribar a la cruïlla de la carretera que puja al castell (amb grava i ample) que agafarem en direcció de baixada fins a la capella de Sant Antoni i tornarem a enllaçar amb el camí ample.

Capella de St. Antoni

Capella de St. Antoni

A continuació seguim baixant recte fins a trobar Cal Roqueta, direcció la Rabeia on anteriorment s’havia de travessar l’antiga via de tren inaugurada el 1885. Seguim el camí en direcció a la Rabeia, i on abans es passava per sobre el marge i ara es passa per sota. Hi trobem els masos de Cal Mestre,Cal Peret, Cal Xic i també els trencants en direcció a Cal Casteller, i més endavant a punt d’entrar al terme de la Rabeia trobem El Lledó, Cal Torres, Ca l’Obradors i un trencant per accedir a la Casa Blanca.
Seguint la baixada arribem a un giravolt on hi ha un pou d’aigua. Donem la volta a les cases de la Rabeia, anomenat pas de full, no com antigament que el camí passava entre les cases, el camí voltava i arribava al riu però no el travessava com actualment, sinó que pujava una mica més amunt, on es passava a peu pas que actualment està esfondrat i només en queden les restes. També hi havia un pas que es ficava dins el riu per on hi passaven els carros, el bestiar,… situat una mica abans del pas esfondrat i que encara és més antic. Com a anècdota, podem dir que es va construir un pont, dissenyat per un enginyer de la mina, que a falta d’un dia de la seva obertura i a falta de posar els taulons de fusta, fou destrossat per una riuada ja que la construcció no era l’adequada.

Antic pou d'aigua a l'alçada de la Rabeia

Antic pou d’aigua a l’alçada de la Rabeia

Pont nou a l'alçada de la Rabeia

Pont nou a l’alçada de la Rabeia

DSC04032

Antic pas per a vianants esfondrat a l’alçada de la Rabeia

A la Rabeia hi trobem la font dels Arnaus , també coneguda com a font dels Comunistes, rep aquest nom perquè abans de la guerra civil espanyola era freqüentada per gent d’esquerres (segons un informant deia que “s’hi solia fer l’amor lliure”). La trobem des de les Collades, baixant a unes tres-centes passes, sota el barranc que hi ha baixant a mà esquerra, queda amagada sota d’una gran pedra que fa de balma.
Continuem amunt seguint la pujada sense desviar-nos, direcció Ca l’Ambròs Vell o com es coneixia antigament, l’Ambròs del Pas. Com es coneixia als segles XII i XIII, que tot i no aparèixer a les llistes dels masos del segle XV, surt documentat l’any 1599. A l’arribar a Ca l’Ambròs Vell ens fiquem com si entréssim dins la casa i seguim recte fent un petit giravolt a la dreta on trobem la capella de Sant Ambròs.

Capella de St. Antoni

Capella de St. Ambròs

El camí vell passava per dins el camp, encara hi és, ja que l’amo de la casa volia llaurar el camí com a part del camp però les queixes de la mestressa de Cal Nova van fer que el camí seguis com era però ple d’herbes, fet que dificulta l’accés amb cotxe però a peu no hi ha cap problema. Els habitants de la zona feien servir aquest camí per anar a Navàs. Aquests habitants de Balsareny quan no hi havia aigua corrent anaven a rentar la roba i a agafar aigua a la font del Tap o de les Collades de Baix, que rep aquest nom perquè la sortida d’aigua es tapava amb un tap de suro. La font es troba entre les Collades i les Collades de Baix, a mig camí seguint el barranc. A continuació seguim el camí amunt fins a sortir a la carretera de Gaià a l’alçada de Cal Joanic, aquest camí es va obrir fa prop de quaranta anys ja que era impossible passar pels barrancs i van aprofitar un caminet ja existent per engrandir-lo.
Actualment el tram de camí a l’alçada de Ca l’Ambròs Vell s’ha variat, ja que no es fica a la casa de Ca l’Ambròs Vell sinó que no es desvia del camí seguint recte on trobarem la Casa Nova, Vilamajor, l’Ambròs Nou, Cal Torres, Les Claperoses i El Cerdà, seguint la carretera desembocarem a la carretera de Gaià prop de la fàbrica Pinsos Molinet.

Camí Ral Balsareny-Gaià

Camí Ral Balsareny-Gaià

LOCALITZACIÓ

El municipi de Balsareny està situat a la comarca del Bages i la seva forma fa com una espècie de pentàgon irregular, la major part del seu territori queda compresa entre els 300 i els 600 metres sobre el nivell del mar, i el punt més alt és el turó de les Pinasses  amb 622 metres. La superfície del municipi es de 36,64 km2,el riu Llobregat travessa el municipi de nord a sud on rep com a afluents les rieres del Mujal i Gaià.  El delimiten el mateix riu, el turó del castell i diverses serralades. Limita al nord amb els municipis de Navàs i Gaià. A l’est i al sud limita amb Sallent seguint el curs de la riera del Conangle, i a l’oest, amb Castellnou de Bages.

Localització de Balsareny

Localització de Balsareny

Per arribar-hi amb cotxe, per la carretera C16(Eix del Llobregat)  hi ha tres entrades i sortides: Balsareny nord, centre i sud. També es pot arribar per l’Eix Transversal si es ve de Girona o Lleida, amb la BP 4313 que uneix el poble amb Cornet i Avinyó d’una banda i amb Súria de l’altra i amb la C1411z que arriba a Sallent a través de Vilafruns (carretera vella).

Per buscar Balsareny en un mapa les coordenades són: 41º51’N i 1º52’E. I el seu codi postal és el 08660.
Com arribar-hi?